EXPRESSIÓ GENERAL

Expressió general, reflexions 

Escric per que cada dia estic més abatut, més trist i més apagat de veure el que veig cada nit pel barri gòtic quan surto de treballar. Veig pobres, veig persones sense sostre, avis remenant els contenidors buscant qualsevol cosa que els pugui omplir la panxa. Veig gent en camions rovellats, buscant qualsevol material per a vendre, sobre aquests camions també hi veig nens, nens jugant-se la vida a cavall del camió i el terra ajudant els seus pares.

Mentrestant les botigues que conformen la façana elitista de Barcelona tanquen, deixant il·luminats els seus aparadors i estendards d'una vida luxosa que cada cop menys gent es pot permetre, és la nocturnitat de la vergonya; cal fer bona cara fins i tot de nit, així almenys els llums dels aparadors destaquen més que la vida real de les nits d'aquesta ciutat grisa, mentidera, monòtona. Maquillen la pobresa, però la pobresa no es pot maquillar.

I mentrestant les nostres fronteres no són polítiques, aquestes importen ben poc; són les fronteres socials les que es van tancant i impedeixen que els nens de classe obrera puguin arribar a complir els seus somnis; l'immobilisme social s'apodera dels nens, de les dones, dels treballadors assalariats, dels autònoms... I no hi ha lluita suficient per impedir-ho, perquè a les universitats, a les escoles, a les classes de geografia ens ensenyen que les coses no són així, que tots som lliures.

Però dones, alumnes, obrers... No veieu que la llibertat que ens ofereix aquest sistema no és llibertat, sinó que és engany?

¿Quan un home lliure s'ha aixecat a les 8, ha pagat un ull de la cara per poder agafar transport públic , s'ha dirigit cap a un lloc indeterminat de la seva població i s'hi ha passat 8 hores per un sou mínim del que gran part dels diners han de ser retornats o lliurats cegament a l'estat, un estat que no està dissenyat per a servir persones, sinó per a gestionar màquines, tractar amb multinacionals i acordar amb els bancs?

I començaria l'etern debat entre seguretat i llibertat, però no ens poden vendre l'estat com a paraigües quan és el mateix estat qui, provant d'implantar un sistema encarat al benefici ràpid en comptes de la inversió en educació i futur, ha deixat més de 6.000.000 de persones sense feina, que ha tret més de 100.000 persones de casa seva per la força cruel dels interessos dels nous oligarques del s.XXI, és un estat que ha afavorit els gratacels a les cases obreres: Xifres desmesurades de capital per a ben pocs abans que la igualtat de la classe obrera!

Jordi Ferrús