Aquest relat no és gaire positiu, més aviat és destructiu, però en part m'ajudarà a fer reflexionar la poca gent que ho llegeixi.
Des de petits, moltes nenes accepten i assimilen com a normal que la bellesa ( sobretot la femenina) va per fora: Que cada princesa de Disney té el seu príncep blau ( encara que no el conegui) ,que les princeses no poden sortir-se'n soles si no tenen un home i que cada Barbie té el seu Ken. Els nens assimilen que el normal a la seva edat és jugar amb Actionmans que es dediquen a fer patades, matar i a repartir a tort i a dret.
Més tard, s'aprèn a etiquetar com a defensa davant el que es desconeix: Els nois han de ser violents, forts i esportistes; les noies dèbils, fines i tranquiles. Els nois van per les noies, les noies pels nois.
Ja d'adolescents les coses es radicalitzen: Els nois tenen amics, les noies tenen amigues, si no es tenen amics o son de diferent sexe, ets:
-friki
-margi
-cutre
-gay
-lesbiana
(...)
-Has de portar la roba que porta tothom, grans marques i de moda, si no no moles. No pots ser diferent perquè si ho ets, ets algú que va de ``pro´´ per la vida o que no hi és tot.
No pensis diferent perquè si no, ets un egoista, que no t'agradin les noies si n'ets una perquè ets massa jove per saber-ho i això significa que ets una ''marrana'' que ja s'ha cansat dels nois o ets un viciós si ets gay.
-Defensem la igualtat!- diuen... Mira, la ``Bella y la bestia´´ una dona enamorada d'un monstre-
· Un monstre forrat de pasta·
Hem creat una societat superficial i estandarditzada que considerem com a normal, que si no hi entres es perquè no vols, si ets diferent, has de canviar perquè t'has d'adaptar.
A tots aquests els dic amb aquesta entrada que quan tenieu 6 anys i jugàveu amb Barbies, hi havia una nena que no creia en elles i preferia els Actionmans, que hi havia nois que preferien les Barbies, que hi havia nois que preferia anar amb noies i que no han resultat ser homosexuals, i noies que anaven amb nois i són heterosexuals. També s'ha donat el cas que han resultat ser homosexuals, i personetes que s'han fet persones i que han vist el problema educatiu de base. Els prejudicis s'inculquen a casa i a l'escola. No pots dir que els diners no fan la felicitat i després veure positivament el fet de l'existència de princeses i prínceps que per ser feliços necessiten un petó que els torni a fer guapos i rics.
Les etiquetes fan molt mal...
