Estudiant dret i polítiques t'adones del buit existencial que separa els politòlegs i els juristes de la realitat.
L'estudiant és un snob que opina i en realitat no sap res perquè no s'implica en cap situació del seu objecte d'estudi científic.
Jo em trobo que sóc estudiant i objecte d'estudi. L'estudiant se situa en un rang superior a l'objecte d'estudi: La política, les opinions i les persones esdevenen simples rates d'experimentació en el si de l'aula, el món esdevé un mapa damunt la taula.
Estic implicat políticament i estudio la implicació política sense poder-m'hi acostar, és com aïllar-me de qui sóc i de mi mateix per a estudiar el que faig, objectivament.
Però la objectivitat no existeix, és la meva subjectivitat contra la subjectivitat doctrinal i institucionalitzada establerta com a veritat universal.
''No donis la teva opinió'' em diuen professors i reafirmen les companyes de classe...
Això és un grau social! Si no opinem estem perdudes, no som res, no fem res; som simples instruments d'anàlisi perdent-nos entre mecanismes absurds sense base ideològica ni debat.
Com pot ser objectiva una llei? És més, com pot ser objectiva la jurisprudència? Tota aplicació de la llei és subjectiva! Si no Otegi no seria a la presó, Batasuna no seria il·legal, no hi hauria desnonaments, no s'estaria a punt d'aprovar la Llei mordaça...
No hi ha drets fonamentals, són preceptes orientatius d'un text constitucional que ningú pren seriosament però que serveix d'excusa per a seguir manipulant, la llei no ens protegeix, la llei és la seva defensa legítima, legitimitat que hem perdut com a poble.
Per què estigmatitzem tant la opinió en circumstàncies ''formals''? Que no hi som? I el debat?
Estudiar dret no és de justícia, és adonar-se de la injustícia. És auto engany si no s'és una persona crítica, i el sistema no et vol crítica, et vol enganyada i passiva. Tan sols si som rebels serem persones.
Rebutjo aprovar si per això he de vendre qui sóc, prioritzo una formació crítica a una formació orientada a la supervivència cega.
''Deixa l'esperit crític a casa''
Sembla que m'hagi d'avergonyir de ser diferent...El que em sorprèn és que hi hagi gent que no ho sigui. Opinar m'aïlla de la professionalitat?
Aleshores no vull ser professional.
Aleshores la democràcia és incompatible amb la professionalitat i això que tenim no és ni democràcia ni professionalitat.
http://www.ilpeducacio.cat/mapaOnSignar
