La ``cultura´´ dels toros: Involució

Nova entrada al blog! Com comenceu a comprovar, aquest blog serà principalment de crítica i opinió sobre la societat, i intentaré que sigui constructiva malgrat que a vegades la situació sigui tan indignant, que potser no aconsegueixi fer-ho de la millor forma.

Avui vull denunciar el tema taurí. Recentment s'ha fet la última ''corrida'' de toros a la plaça Monumental, i això va crear gran indignació per part d'uns i celebració per part dels altres. Jo personalment sóc del bàndol de la celebració, que per fi s'ha acabat un dels pitjors espectacles del planeta, un dels pitjors entreteniments fruit de la incultura i la barbaritat d'alguns, signe d'una cultura de la qual n'estan orgullosos.

Vull exposar dos arguments per intentar que tota aquella gent que defensi que que això dels toros és un art i que diu que la prohibició a Catalunya (que d'això ja en parlarem després) vulnera el dret i llibertat d'expressió:

1: Realment creieu que és un art apunyalar a un animal dolorosament fins a portar-lo fins a la mort? Sé que el contra argument és que bé matem vaques per menjar-nos-les; sí, les matem però acostuma a ser una mort instantània, no se'n fa un espectacle, ni s'aplaudeix quan l'animal després d'hores de patiment cau mort a terra, ni òbviament tampoc es puja el botxí de l'animal a les espatlles de la gent a crits de ''viva la fiesta'' ( ja que sincerament és com dir ''visca la prepotència humana!''

2.La llibertat d'expressió consisteix en el dret de pensar, expressar-se, i poder opinar independentment de com ho faci el govern. El teatre o la música són formes d'expressar-se; matar un toro lenta i dolorosament no ho és, i aquí si que no toleraré permetre fer una comparació entre matar un toro i interpretar una obra de teatre defensant de que les dues són formes d'expressar-se; REPETEIXO!, matar un animal a sang freda no és un art, és una barbaritat! I no parleu de llibertat d'expressió quan sou molts de vosaltres qui està a favor de la submissió de Catalunya i de la prohibició de la nostra cultura així com han fet durant 300 anys molts d'aquells qui admireu.

Hem evolucionat des de que en època romana, es tiraven a l'arena dels amfiteatres tota aquella gent que pensava diferent o creia  en una altra religió. No es estrany, doncs, que aquesta societat arrossegada per aquesta cultura decadent ``involucioni´´ fins al punt d'admira aquest ''joc'' tan cruel.

Ens queda penjat el tema dels correbous a Catalunya. L'altre dia vaig estar parlant amb un amic i va sortir el tema; ell estava d'acord en la prohibició de les ''corridas'' però deia que en els correbous el toro no pateix. Doncs a aquesta gent que pensa així els hi dic que es posin al lloc de l'animal: Crec que no deu ser gaire agradable que et posin dues bengales a les orelles i et vagin donant cops fins a estar rebentat. 

Un animal no és una joguina ni motiu per fer una festa de la seva mort.

Jordi Ferrús Herrera